'Rima IV', de Gustavo Adolfo Bécquer

3r ESO
Si bé el poema que ens va portar n'Andreu ha resultat ser d'un grup d'slow metal argentí, en aquest cas no hi ha dubte que es tracta d'una rima de Gustavo Adolfo Bécquer. De fet, la rima IV és una de les més famoses del poeta.
Aquí teniu la traducció que ens ha brindat na Joana Coll. I amb aquesta, un retrat de Gustavo Adolfo Bécquer. Us l'imaginàveu així quan us el descrivia a classe?

Rima IV

No digueu que, esgotat el seu tresor,

d'assumptes mancada, va emmudir la lira;

Potser no hi haurà poetes; però sempre


hi haurà poesia.

Mentre les ones de la llum al petó

palpitin enceses,

mentre el sol els estripats núvols

de foc i or vesteixi,

mentre l'aire en la seva falda porti

perfums i harmonies,

mentre hi hagi al món primavera,


hi haurà poesia!





Mentre la ciència no aconsegueixi descobrir


les fonts de la vida,


i en el mar o en el cel hi hagi un abisme


que al càlcul es resisteixi,


mentre la humanitat sempre avançant


no sàpiga cap a on camina,


mentre hi hagi un misteri per a l'home,


hi haurà poesia!



Mentre sentim que riu l'ànima,


sense que els llavis riguin;


mentre es plori, sense que el plor acudeixi


a ennuvolar la pupil·la;


mentre el cor i el
 cap

segueixin batallant,


mentre hi hagi esperances i records,


hi haurà poesia!



Mentre hi hagi uns ulls que reflecteixin


els ulls que els miren,


mentre respongui el llavi sospirant


al llavi que sospira,


mentre sentir-se puguin en un petó


dues ànimes confoses,


mentre existeixi una dona bella,


hi haurà poesia!