dijous, 17 de febrer de 2011

'Rima IV', de Gustavo Adolfo Bécquer

3r ESO
Si bé el poema que ens va portar n'Andreu ha resultat ser d'un grup d'slow metal argentí, en aquest cas no hi ha dubte que es tracta d'una rima de Gustavo Adolfo Bécquer. De fet, la rima IV és una de les més famoses del poeta.
Aquí teniu la traducció que ens ha brindat na Joana Coll. I amb aquesta, un retrat de Gustavo Adolfo Bécquer. Us l'imaginàveu així quan us el descrivia a classe?





Rima IV

No digueu que, esgotat el seu tresor,
d'assumptes mancada, va emmudir la lira;
Potser no hi haurà poetes; però sempre
hi haurà poesia.

Mentre les ones de la llum al petó
palpitin enceses,
mentre el sol els estripats núvols
de foc i or vesteixi,
mentre l'aire en la seva falda porti
perfums i harmonies,
mentre hi hagi al món primavera,
hi haurà poesia!
Mentre la ciència no aconsegueixi descobrir
les fonts de la vida,
i en el mar o en el cel hi hagi un abisme
que al càlcul es resisteixi,
mentre la humanitat sempre avançant
no sàpiga cap a on camina,
mentre hi hagi un misteri per a l'home,
hi haurà poesia!



Mentre sentim que riu l'ànima,
sense que els llavis riguin;
mentre es plori, sense que el plor acudeixi
a ennuvolar la pupil·la;

mentre el cor i el cap
segueixin batallant,
mentre hi hagi esperances i records,
hi haurà poesia!



Mentre hi hagi uns ulls que reflecteixin
els ulls que els miren,
mentre respongui el llavi sospirant
al llavi que sospira,

mentre sentir-se puguin en un petó
dues ànimes confoses,
mentre existeixi una dona bella,
hi haurà poesia!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada