'Aigua sexual', de Pablo Neruda

3r ESO
L'altre dia, Adri Adrià ens va obsequiar amb una magnífica traducció d'un famós poema del xilè Pablo Neruda. N'he corregit la versió íntegra. Aquí la teniu, perquè la pogueu rellegir amb el silenci i la intimitat que demana, en general, la poesia.


Aigua Sexual

Rodant a goterons sols,
a gotes com dents,
a espessos goterons de melmelada i sang,

Rodant a goterons
cau l'aigua,
com una espasa en gotes,
com un punyent riu de vidre,
cau mossegant,
colpejant l'eix de la simetria, pegant en les costures de
l'ànima,
trencant coses abandonades, calant en allò fosc.

Només és un buf, més humit que el plor,
un líquid, una suor, un oli sense nom,
un moviment agut,
fent-se, espessint-se,
cau l'aigua,
a goterons lents,
cap al seu mar, cap al seu oceà sec,
cap a la seva ona sense aigua.

Veig l'estiu extens, i una ranera sortint d'un graner,
cellers, cigarres,
poblacions, estímuls,
habitacions, nenes
dormint amb les mans en el cor,
somiant amb bandits, amb incendis,
veig vaixells,
veig arbres de medul·la
eriçats com gats rabiosos,
veig sang, punyals i mitges de dona,
i pèls d'home,
veig llits, veig corredors on crida una verge,
veig flassades i òrgans i hotels.

Veig els somnis sigilosos,
admeto els dies tardans,
i també els orígens, i també els records,
com una parpella atroçment aixecada per fora
estic mirant.

I llavors hi ha aquest so:
un soroll vermell d'ossos,
un enganxar-se de carn,
i cames grogues com espigues ajuntant-se.
Jo escolto entre el tret dels petons,
escolto, sacsejat entre respiracions i sanglots.

Estic mirant, escoltant,
amb la meitat de l'ànima en el mar i la meitat de l'ànima en la terra,
i amb les dues meitats de l'ànima miro el món.

I encara que tanqui els ulls i em cobreixi del tot el cor,
veig caure aigua sorda,
a goterons sords.
És com un huracà de gelatina,
com una cataracta d'espermes i meduses.
Veig córrer un arc de Sant Martí tèrbol.
Veig passar les seves aigües a través dels ossos.