dissabte, 20 d’octubre de 2012

3r ESO B
Solucionari tema 1. Exercicis de repàs per a l'examen de dilluns.

Aquí teniu les solucions dels exercicis de repàs que us vaig passar divendres per a l'examen de dilluns. Maldau a estudiar. Una abraçada!







dilluns, 28 de març de 2011

Lectures obligatòries

3r d'ESO
Ja sabeu que aquest trimestre teniu la possibilitat de triar entre algunes lectures obligatòries. Els llibres entre els quals podeu escollir són els següents:
Camps de maduixes, de Jordi Sierra i Fabra
Un estiu amb l'Anna, de Núria Pradas
Joc brut, de Manuel de Pedrolo
Si voleu més informació sobre les lectures, senzillament cliqueu a sobre del títol dels llibres.
Una abraçada!

diumenge, 6 de març de 2011

Cançons de sempre

1r ESO
Comencem el nou tema parlant de cançonetes populars. Aquí us enllaço les "cançons de sempre" que llegirem a classe. Perquè les pogueu escoltar.

Ànima morta, interpretada per Maria del Mar Bonet.



L'hostal de la Peira, en una versió reggae a càrrec de Batak.



I la Cançó de les transformacions, que a Menorca sempre ha estat coneguda per Enamorat i al·lota, i que trobem novament interpretada per Maria del Mar Bonet. Especialment aquesta última, crec que no té pèrdua.

 

dijous, 24 de febrer de 2011

Moment d'esbarjo

3r ESO
En veritat no són així, són estudiosos i treballadors. Però un savi deia que hom es mereix un moment d'esbarjo. Avui, a més, teníem una càmera a mà. 
La resta de fotos, aquestes sí, serioses, com cal, les trobareu al web www.embolicaambconsciencia.cat.
Apa, fins dilluns!


dijous, 17 de febrer de 2011

'Rima IV', de Gustavo Adolfo Bécquer

3r ESO
Si bé el poema que ens va portar n'Andreu ha resultat ser d'un grup d'slow metal argentí, en aquest cas no hi ha dubte que es tracta d'una rima de Gustavo Adolfo Bécquer. De fet, la rima IV és una de les més famoses del poeta.
Aquí teniu la traducció que ens ha brindat na Joana Coll. I amb aquesta, un retrat de Gustavo Adolfo Bécquer. Us l'imaginàveu així quan us el descrivia a classe?





Rima IV

No digueu que, esgotat el seu tresor,
d'assumptes mancada, va emmudir la lira;
Potser no hi haurà poetes; però sempre
hi haurà poesia.

Mentre les ones de la llum al petó
palpitin enceses,
mentre el sol els estripats núvols
de foc i or vesteixi,
mentre l'aire en la seva falda porti
perfums i harmonies,
mentre hi hagi al món primavera,
hi haurà poesia!
Mentre la ciència no aconsegueixi descobrir
les fonts de la vida,
i en el mar o en el cel hi hagi un abisme
que al càlcul es resisteixi,
mentre la humanitat sempre avançant
no sàpiga cap a on camina,
mentre hi hagi un misteri per a l'home,
hi haurà poesia!



Mentre sentim que riu l'ànima,
sense que els llavis riguin;
mentre es plori, sense que el plor acudeixi
a ennuvolar la pupil·la;

mentre el cor i el cap
segueixin batallant,
mentre hi hagi esperances i records,
hi haurà poesia!



Mentre hi hagi uns ulls que reflecteixin
els ulls que els miren,
mentre respongui el llavi sospirant
al llavi que sospira,

mentre sentir-se puguin en un petó
dues ànimes confoses,
mentre existeixi una dona bella,
hi haurà poesia!

'Encara ets en els meus somnis', Rata Blanca

3r ESO
El poema que ens va llegir n'Andreu l'altre dia, crec que era dilluns, i que em va fer arribar ahir a la nit, és aquest que us enganxo aquí a continuació. Tot i que me l'ha enviat amb la signatura de Gustavo Adolfo Bécquer, jo no hi he trobat cap referència al poeta romàntic en tot Internet.
El que sí que sé cert és que es tracta, versió o no, d'un tema de Rata Blanca, un grup de rock argentí dels vuitanta. A banda del poema, us penjo una foto dels amics de n'Andreu.



Encara ets en els meus somnis

Avui he despertat amb un munt
De marques a la pell
algú a la nit me les hi va deixar

Vull saber si això va ser la màgia
Dels teus llavis
Hi ha parfum de dona
Surant aquí

L’encanteri d'un conte d'amor
Ja em va atrapar, el puc sentir

I a les nits puc sentir la seva calor
La seva màgia dolça, em fa perdre la raó
I dels meus somnis crec que un dia va fugir
Per amagar-se dins del meu cor.

Estic aquí, davant del gran mirall
Per convèncer els follets que diran
Com arribar a aprendre l'encanteri ideal
Que ajunti els somnis amb la realitat

I a les nits puc sentir la seva calor
La seva dolça màgia, em fa perdre la raó
I dels meus somnis crec que un dia va escapar
Per amagar dins del meu cor

dilluns, 14 de febrer de 2011

'Queda prohibit', de Pablo Neruda

3r ESO
Na Laura m'acaba d'enviar el poema que ens ha llegit aquest matí. Sembla que li hem agafat el gust a Pablo Neruda. Aquests versos, molt diferents dels anteriors, semblen més il·lustradors de la personalitat del poeta. Aquí els teniu, perquè els pugueu llegir amb calma a casa. Crec que en podríem treure un bon profit, del que ens diu. Certament, algunes coses no només no s'haurien de fer a la vida, sinó que haurien d'estar prohibides.






Queda prohibit


Queda prohibit plorar sense aprendre,
llevar-te un dia sense saber què fer,
tenir por dels teus records.

Queda prohibit no somriure als problemes,
no lluitar pel que vols, 

abandonar-ho tot per por,
no convertir en realitat els teus somnis.

Queda prohibit no demostrar el teu amor,
fer que algú pagui els teus deutes i el teu mal humor.

Queda prohibit deixar els teus amics,
no intentar comprendre el que van viure junts, 

i cridar-los només quan els necessites.

Queda prohibit no ser tu davant la gent,
fingir, davant les persones que no t'importen,
fer-te el graciós per tal que et recordin, 

i oblidar tota la gent que t’estima.

Queda prohibit no fer les coses per tu mateix, 

tenir por de la vida i dels seus compromisos,
no viure cada dia com si fos un darrer sospir.

Queda prohibit trobar a faltar algú sense
alegrar-te, oblidar els seus ulls, el seu riure,
tot perquè els seus camins han deixat d'abraçar-se,
oblidar el seu passat i pagar-lo amb el seu present.

Queda prohibit no intentar comprendre les persones,
pensar que les seves vides valen més que la teva,
no saber que cadascú té el seu camí i la seva felicitat.

Queda prohibit no crear la teva història,
no tenir un moment per a la gent que et necessita, 

no comprendre que el que la vida et dóna, també t'ho treu.

Queda prohibit no buscar la teva felicitat,
no viure la teva vida amb una actitud positiva, 

no pensar que podem ser millors, 

i no sentir que sense tu aquest món no seria igual.