dilluns, 28 de març de 2011

Lectures obligatòries

3r d'ESO
Ja sabeu que aquest trimestre teniu la possibilitat de triar entre algunes lectures obligatòries. Els llibres entre els quals podeu escollir són els següents:
Camps de maduixes, de Jordi Sierra i Fabra
Un estiu amb l'Anna, de Núria Pradas
Joc brut, de Manuel de Pedrolo
Si voleu més informació sobre les lectures, senzillament cliqueu a sobre del títol dels llibres.
Una abraçada!

diumenge, 6 de març de 2011

Cançons de sempre

1r ESO
Comencem el nou tema parlant de cançonetes populars. Aquí us enllaço les "cançons de sempre" que llegirem a classe. Perquè les pogueu escoltar.

Ànima morta, interpretada per Maria del Mar Bonet.



L'hostal de la Peira, en una versió reggae a càrrec de Batak.



I la Cançó de les transformacions, que a Menorca sempre ha estat coneguda per Enamorat i al·lota, i que trobem novament interpretada per Maria del Mar Bonet. Especialment aquesta última, crec que no té pèrdua.

 

dijous, 24 de febrer de 2011

Moment d'esbarjo

3r ESO
En veritat no són així, són estudiosos i treballadors. Però un savi deia que hom es mereix un moment d'esbarjo. Avui, a més, teníem una càmera a mà. 
La resta de fotos, aquestes sí, serioses, com cal, les trobareu al web www.embolicaambconsciencia.cat.
Apa, fins dilluns!


dijous, 17 de febrer de 2011

'Rima IV', de Gustavo Adolfo Bécquer

3r ESO
Si bé el poema que ens va portar n'Andreu ha resultat ser d'un grup d'slow metal argentí, en aquest cas no hi ha dubte que es tracta d'una rima de Gustavo Adolfo Bécquer. De fet, la rima IV és una de les més famoses del poeta.
Aquí teniu la traducció que ens ha brindat na Joana Coll. I amb aquesta, un retrat de Gustavo Adolfo Bécquer. Us l'imaginàveu així quan us el descrivia a classe?





Rima IV

No digueu que, esgotat el seu tresor,
d'assumptes mancada, va emmudir la lira;
Potser no hi haurà poetes; però sempre
hi haurà poesia.

Mentre les ones de la llum al petó
palpitin enceses,
mentre el sol els estripats núvols
de foc i or vesteixi,
mentre l'aire en la seva falda porti
perfums i harmonies,
mentre hi hagi al món primavera,
hi haurà poesia!
Mentre la ciència no aconsegueixi descobrir
les fonts de la vida,
i en el mar o en el cel hi hagi un abisme
que al càlcul es resisteixi,
mentre la humanitat sempre avançant
no sàpiga cap a on camina,
mentre hi hagi un misteri per a l'home,
hi haurà poesia!



Mentre sentim que riu l'ànima,
sense que els llavis riguin;
mentre es plori, sense que el plor acudeixi
a ennuvolar la pupil·la;

mentre el cor i el cap
segueixin batallant,
mentre hi hagi esperances i records,
hi haurà poesia!



Mentre hi hagi uns ulls que reflecteixin
els ulls que els miren,
mentre respongui el llavi sospirant
al llavi que sospira,

mentre sentir-se puguin en un petó
dues ànimes confoses,
mentre existeixi una dona bella,
hi haurà poesia!

'Encara ets en els meus somnis', Rata Blanca

3r ESO
El poema que ens va llegir n'Andreu l'altre dia, crec que era dilluns, i que em va fer arribar ahir a la nit, és aquest que us enganxo aquí a continuació. Tot i que me l'ha enviat amb la signatura de Gustavo Adolfo Bécquer, jo no hi he trobat cap referència al poeta romàntic en tot Internet.
El que sí que sé cert és que es tracta, versió o no, d'un tema de Rata Blanca, un grup de rock argentí dels vuitanta. A banda del poema, us penjo una foto dels amics de n'Andreu.



Encara ets en els meus somnis

Avui he despertat amb un munt
De marques a la pell
algú a la nit me les hi va deixar

Vull saber si això va ser la màgia
Dels teus llavis
Hi ha parfum de dona
Surant aquí

L’encanteri d'un conte d'amor
Ja em va atrapar, el puc sentir

I a les nits puc sentir la seva calor
La seva màgia dolça, em fa perdre la raó
I dels meus somnis crec que un dia va fugir
Per amagar-se dins del meu cor.

Estic aquí, davant del gran mirall
Per convèncer els follets que diran
Com arribar a aprendre l'encanteri ideal
Que ajunti els somnis amb la realitat

I a les nits puc sentir la seva calor
La seva dolça màgia, em fa perdre la raó
I dels meus somnis crec que un dia va escapar
Per amagar dins del meu cor

dilluns, 14 de febrer de 2011

'Queda prohibit', de Pablo Neruda

3r ESO
Na Laura m'acaba d'enviar el poema que ens ha llegit aquest matí. Sembla que li hem agafat el gust a Pablo Neruda. Aquests versos, molt diferents dels anteriors, semblen més il·lustradors de la personalitat del poeta. Aquí els teniu, perquè els pugueu llegir amb calma a casa. Crec que en podríem treure un bon profit, del que ens diu. Certament, algunes coses no només no s'haurien de fer a la vida, sinó que haurien d'estar prohibides.






Queda prohibit


Queda prohibit plorar sense aprendre,
llevar-te un dia sense saber què fer,
tenir por dels teus records.

Queda prohibit no somriure als problemes,
no lluitar pel que vols, 

abandonar-ho tot per por,
no convertir en realitat els teus somnis.

Queda prohibit no demostrar el teu amor,
fer que algú pagui els teus deutes i el teu mal humor.

Queda prohibit deixar els teus amics,
no intentar comprendre el que van viure junts, 

i cridar-los només quan els necessites.

Queda prohibit no ser tu davant la gent,
fingir, davant les persones que no t'importen,
fer-te el graciós per tal que et recordin, 

i oblidar tota la gent que t’estima.

Queda prohibit no fer les coses per tu mateix, 

tenir por de la vida i dels seus compromisos,
no viure cada dia com si fos un darrer sospir.

Queda prohibit trobar a faltar algú sense
alegrar-te, oblidar els seus ulls, el seu riure,
tot perquè els seus camins han deixat d'abraçar-se,
oblidar el seu passat i pagar-lo amb el seu present.

Queda prohibit no intentar comprendre les persones,
pensar que les seves vides valen més que la teva,
no saber que cadascú té el seu camí i la seva felicitat.

Queda prohibit no crear la teva història,
no tenir un moment per a la gent que et necessita, 

no comprendre que el que la vida et dóna, també t'ho treu.

Queda prohibit no buscar la teva felicitat,
no viure la teva vida amb una actitud positiva, 

no pensar que podem ser millors, 

i no sentir que sense tu aquest món no seria igual.

diumenge, 13 de febrer de 2011

'L'auca del senyor Esteve', Santiago Rusiñol

4t ESO
Aquests dies seguirem parlant del Modernisme, i en concret de Santiago Rusiñol. Us penjo un vídeo d'una adaptació de la novel·la L'auca del senyor Esteve amb els dibuixos originals que va fer Ramon Casas per a la primera edició d'aquest llibre, l'any 1907.


divendres, 11 de febrer de 2011

'Momo', de Michael Ende, a la gran pantalla

1r ESO
Us penjo algunes imatges de l'adaptació cinematogràfica del llibre que estem llegint junts. Us la imaginaveu així? A mi em sembla una adaptació fantàstica, encara que la cinta dati de 1986.

El Modernisme

4t ESO
Aquests dies hem estat parlant de Víctor Català i del Modernisme.
Com alguns ja sabreu, el Modernisme va apàreixer en diversos països d'Europa sota altres designacions referides a un mateix moviment: Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra), Tiffany (als EUA) o Jugendstil (a Alemanya).
El Modernisme ens ha deixat, a més de literatura, uns cartells espectaculars, però sobretot arquitectura. Us penjo aquí algunes imatges perquè us feu una idea més acurada d'aquest moviment. Observeu-hi la presència de la natura com a referent, les línies corbes de la natura.





Ja en parlarem.

'El cant de la mel', de Federico García Lorca

3r ESO
Us penjo aquí el poema que ens va portar na Mercè. La veritat, no se m'havia passat pel cap llegir García Lorca en català. Però m'he emportat una grata sorpresa. Gràcies.




El cant de la mel 



La mel és la paraula de Crist,
l'or fos del seu amor.
El més enllà del nèctar, 

la mòmia de la llum del paradís. 


El rusc és un estel cast,
pou d'ambre que alimenta el ritme
de les abelles. Si dels camps
tremolós d'aromes i brunzits.

La mel és l'epopeia de l'amor,
la materialitat de l'infinit. 

Ànima i sang dolorosa de les flors 

condensada a través d'un altre esperit.

(Així la mel de l'home és la poesia
que raja del seu pit adolorit, 

d'una bresca amb la cera del record
format per l'abella d’allò íntim)

La mel és la bucòlica llunyana
del pastor, la dolçaina i l'olivera,
germana de la llet i les glans, 

reines supremes del segle daurat.

La mel és com el sol del matí,
té tota la gràcia de l'estiu
i la frescor vella de la tardor.
És la fulla marcida i és el blat.

Oh Licor diví de la humilitat,
serè com un vers primitiu!

L'harmonia feta carn, tu ets,
el resum genial d’allò líric.
En tu dorm la malenconia,
el secret del petó i del crit.

Dolcíssima. Dolça. Aquest és el teu adjectiu.
Dolça com els ventres de les femelles.
Dolça com els ulls dels nens.
Dolça com les ombres de la nit.
Dolça com una veu. O com un lliri.

Per al que porta la pena i la lira,
ets sol que il·lumina el camí.
Equivals a totes les belleses,
al color, a la llum, als sons.

Oh! Licor diví de l'esperança,
on a la perfecció de l'equilibri
arriben ànima i matèria en unitat
com en l'hòstia cos i llum de Crist.

I l'ànima superior és de les flors, 

¡Oh licor que aquestes ànimes has unit!
A qui li agrades no sap que s'empassa
un resum daurat del lirisme.

dimecres, 2 de febrer de 2011

'Aigua sexual', de Pablo Neruda

3r ESO
L'altre dia, Adri Adrià ens va obsequiar amb una magnífica traducció d'un famós poema del xilè Pablo Neruda. N'he corregit la versió íntegra. Aquí la teniu, perquè la pogueu rellegir amb el silenci i la intimitat que demana, en general, la poesia.


Aigua Sexual

Rodant a goterons sols,
a gotes com dents,
a espessos goterons de melmelada i sang,

Rodant a goterons
cau l'aigua,
com una espasa en gotes,
com un punyent riu de vidre,
cau mossegant,
colpejant l'eix de la simetria, pegant en les costures de
l'ànima,
trencant coses abandonades, calant en allò fosc.

Només és un buf, més humit que el plor,
un líquid, una suor, un oli sense nom,
un moviment agut,
fent-se, espessint-se,
cau l'aigua,
a goterons lents,
cap al seu mar, cap al seu oceà sec,
cap a la seva ona sense aigua.

Veig l'estiu extens, i una ranera sortint d'un graner,
cellers, cigarres,
poblacions, estímuls,
habitacions, nenes
dormint amb les mans en el cor,
somiant amb bandits, amb incendis,
veig vaixells,
veig arbres de medul·la
eriçats com gats rabiosos,
veig sang, punyals i mitges de dona,
i pèls d'home,
veig llits, veig corredors on crida una verge,
veig flassades i òrgans i hotels.

Veig els somnis sigilosos,
admeto els dies tardans,
i també els orígens, i també els records,
com una parpella atroçment aixecada per fora
estic mirant.

I llavors hi ha aquest so:
un soroll vermell d'ossos,
un enganxar-se de carn,
i cames grogues com espigues ajuntant-se.
Jo escolto entre el tret dels petons,
escolto, sacsejat entre respiracions i sanglots.

Estic mirant, escoltant,
amb la meitat de l'ànima en el mar i la meitat de l'ànima en la terra,
i amb les dues meitats de l'ànima miro el món.

I encara que tanqui els ulls i em cobreixi del tot el cor,
veig caure aigua sorda,
a goterons sords.
És com un huracà de gelatina,
com una cataracta d'espermes i meduses.
Veig córrer un arc de Sant Martí tèrbol.
Veig passar les seves aigües a través dels ossos.

Maria Campillo - 'Solitud', de Víctor Català, a L'Hora del Lector

4t d'ESO
Ja sabeu que a la part de literatura ens toca començar amb la novel·la modernista catalana. Una de les obres més representatives del modernisme català és Solitud, de Víctor Català. Aquí us enllaço un vídeo de L'Hora del Lector en què Maria Campillo ens parla d'aquest llibre, de les primeres edicions que se'n van fer i del per què del pseudònim Víctor Català.

http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3164430

dimarts, 1 de febrer de 2011

Benvinguts

En aquest blog (eventualment també en podem dir "bloc") hi trobareu informació al voltant de feines que cal que feu, eines que podeu utilitzar, treballs que heu d'entregar i altres coses que puguin resultar del vostre interès.
Aquest espai pretén ser, doncs, una eina útil per a vosaltres com a estudiants.
Qualsevol suggeriment que volgueu fer, serà, per descomptat, benvingut.